Lo Rat Penat celebra el 9 d’Octubre, Día de la Comunitat Valenciana, con los poetas valencianos

Senyera de Lo Rat Penat desde 1.923 - Img. web Lo Rat Penat.Senyera de Lo Rat Penat desde 1.923 - Img. web Lo Rat Penat.

La fecha conmemora la conquista del Reino de Valencia por parte del Rey Jaime I, que entró en la ciudad para liberarla del dominio musulmán

Viernes, 09.10.20

informaValencia.com.-  El 9 de octubre de 1238, el Rey Jaime I entraba a la ciudad de Valencia con el fin de liberarla del dominio musulmán del rey de Balansiya, Abul Djumayl Zayyan. Con esta conquista nacía el Reino de Valencia y el rey se convertía, además, en el impulsor de instituciones como las Cortes y los ayuntamientos.

A pesar de esta victoria, hubo que esperar cien años después de la conquista de Valencia, al 9 de octubre de 1338, para que el Consell de la ciudad realizara una procesión en la que se le pedía a Sant Dionis (San Dionisio) traer el fin de la hambruna por la que pasaba la ciudad, tras un período de malas cosechas.

Dado que ambos acontecimientos coincidieron en el mismo día, se nombró a Sant Dionis como el Patrón de Valencia y desde entonces se siguió realizando la procesión todos los 9 de octubre. La única diferencia es que a día de hoy, San Vicente Ferrer es el Patrón de Valencia y San Dionisio es el de los enamorados.

El día grande de los valencianos será este año mucho menos celebrado en cuanto a los actos oficiales y festivos, y es que que al igual que sucedió en marzo con las Fallas, los actos del 9 de octubre también se suspenderán, debido a la situación actual que se vive por culpa de la Covid-19.

La Real Senyera en la Catedral/Img. Manolo Guallart

Lo Rat Penat

La Asociación Cultural Lo Rat Penat es la decana de las entidades culturales valencianistas y el principal referente del la sociedad valenciana para la promoción, defensa, enseñanza y difusión de la lengua y cultura valencianas.

Lo Rat Penat celebra este 9 d’Octubre con ofrendas florales en las estatuas de Francesc de Vinatea y Jaume I con motivo de la festividad de la Comunitat, aunque serán actos privados sin público ni convocatoria previa.

Este año, que por motivo de la pandemia, no podrá celebrarse la tradicional Procesión Cívica en la Real Senyera, fiesta que se recuperó en el siglo pasado a iniciativa de Lo Rat Penat, y por esta razón los poetas valencianos han querido realizar una ofrenda poética a la Real Senyera, enseña de la Comunidad Valenciana.

POEMES A LA REAL SENYERA

CANT D’UNA MARE

¡Veniu fills cap als meus braços!

¡Acosteu-se ad estes faldes!

Sentiu les carícies caldes

que esvaren des dels meus dits.

res demane, res implore,

tan sol vos voldria vore

baix el meu amor units.

Veniu puix fills del riu Turia

acosteu-se sens demora

i en la jota abellidora

banyeu-me de sentiment.

Dueu-me la vostra història,

el soroll de la memòria

i vostres veus fetes vent.

Emboliqueu-me en les nafes

de les Planes i Riberes,

i en les ones i bromeres

que juguen rullant la mar.

Porteu-me l’olor a terra,

el fòc adins d’una gerra

i el cor de moro i cristià.

Torrons endolcint corones,

bresques de mel fetes llengua,

flors a on la pau no mai mengua

i a on sempre sou benvinguts.

I porteu-me fills i filles

dels ulls les nines o llilles

que són els vostres menuts.

I yo, Valenta, animosa,

entre roses i verbenes

eixugaré vostres penes

quan tots com germans vingau.

Puix del Racó a la Costera

yo soc la vostra Senyera

coronada sobre el blau.

Ampar Cabrera i Sanfélix

***

A LA SENYERA VALENCIANA

Tu dus, entre els doblecs, lleal Senyera

colors de sanc i d’or i de cel blau

i vens a ser l’emblema de la pau

d’un Regne que et respecta i te pondera.

Ta image representa i reverbera

la força i la raó d’un poble brau

que lluita per a no ser mai esclau

i entre el sentir demòtic te venera.

Senyera que en honors jamai s’inclina

i que, per ser augusta i valentina,

unix als valencians i els agermana.

I al dur en els teus plecs la nostra Història

demane als valentins llaors i glòria

¡a l’ilustre Senyera Valenciana!

Joan Antoni Alapont i Pérez

***

NOTES DE TRISTOR

(A LA SENYERA VALENCIANA)

L’aire pren les callades notes de tristor velles

sobre una pau fictícia que adorna l’ambient nostre:

potser s’oïm el càlit pregar d’un Parenostre

i un cant a nostra pàtria farcit per mel d’avelles.

Traure’t a mans germanes; els besos baix les celles;

Lo Rat Penat, letícia de valencià calostre,

volguera, com fa sempre, duent ben alt el rostre

rendir-te un homenage reblit d’albes novelles.

Pero enguany la pandèmia, bròfec virus infecte,

no permet que Valéncia sumergint-se en el plor,

per instint se vincule baix els plecs de l’afecte

que es desprén de l’ombrage del teu blau, que no mor…

Mes pensant en ta image, reviurem el trayecte,

cadascú des de casa; cadascú des del cor…

Josep Albert Aymemir i Casasús

 ***

SENYERA

¡Senyera! Mant sagrat de nostra història

brodat pels fils dorats de rica essència

que al blau del cel s’aboca en enyor íntima

i exalta tot l’orgull de sa riquea.

¡Senyera! Vell guió fet partitura

que canta els madrigals a nostra terra

llançant a l’aire els gojos des dels màstils

que porten orgullosos quan flameja.

¡Senyera! Fort penó, testic gloriós

de fets intrascendents gravats en pedra,

de gremis menestrals, de llauradors,

d’artistes, de marchants i de noblea.

¡Senyera! Cau que acull les ilusions

d’aquells veïns, llavors d’una solera

i arrels d’una collita ciutadana

que fou Cap i Casal d’una conquesta.

Bandera de la nau que transportara

les velles tradicions baix una llengua

que va formar la parla en melodia

i el fet dels seus escrits en trascèndencia.

Bastió ferm i indeleble testimoni

que ni una Nova Planta tornà en cendra

puix quan el llar és foc de bon breçol

perviu a la riada de tormenta.

Penó d’ahir i hui. Penó de sempre.

Orgull del poble sa perqué és l’emblema

de ferma voluntat de ser i estar

d’un Regne en magnitut noble i eterna.

Penó d’ahir i hui. Penó de sempre.

Divisa per a un poble que progressa

que pese als enemics que d’ell reneguen

serà l’ensenya eterna de Valéncia.

Donís Martín i Albizúa

***

SENYERA VALENCIANA

Senyera valenciana

en blau, en roig i en groc.

Blau de clau;

blau de cau;

blau de pau.

Roig de boig;

roig d’estoig;

roig de goig.

Groc de toc;

groc de lloc;

groc de fòc.

Bandera en clau de goig donant un toc.

Senyera tornant boig el fòc del cau.

Flameig omplint el lloc de pau; estoig.

Senyera valenciana

en blau, en roig i en groc,

que a la patria agermana

i a mí… ¡me diu qué soc!

Manolo Navarro i Navarro

*** 

LA SENYERA

La nostra Real Senyera
desfila sempre imponent
fent que es pose en peu la gent
que en la provessó l’espera.
Així es respecta i venera
nostra ensenya beneïda.

Per ella es dona la vida
perque sempre estiga dreta,
puix com va dir el poeta:

“… rasgada sí,
¡pero jamás vencida!”

Joan Vicent Chenoll i Gonzàlez

*** 

EN UN RACÓ DEL MEU COR

En un racó del meu cor valencià
te guardaré per sempre, Real Senyera,
puix eres el bell símbol que venera
el fill naixcut en este bell replà.

Per tu glatix del modo més ufà,
fruint de l’orgull patri, aquell que espera
que sigues la més grata primavera
per a l’enchís més gran que Deu creà.

Senyera Valenciana, amor i fòc
que sempre units hauran d’entrar en joc
per al demà que al teu poble ilusiona.
El que anhela gojar sempre de pau
en el teu roig i groc, i en eixe blau
lluint la majestàtica corona.

Rafael Melià i Castelló

***

SENYERA

Símbol que com a poble em representa
parlant-me del passat cap al futur,
animant-me a seguir el camí dur.
Eres la llum del sol que nos espenta.

Solemne quan nos mostres ta corpenta
puix ni forçada pel desig obscur
dels qui manaren en contra del fur
t’inclinares en mig de la tormenta.

Una emoció que el pit eixampla i plena
unint-nos baix ses plecs en ample niu;
mare amorosa que nos agermana.

L’ànima de la Pàtria per tu alena
i per tu sap món cor glatir ben viu
¡ensenya de la terra valenciana!

Maria Jesús Coves i Torralba.

*** 

SENYERA DEL MEU COR, SENYERA MEUA.

Al vol del meu llevant voles senyera,
mostrant ta galania en or i flama,
a un cel que sap de lluita i que té fama,
de tindre una paraula, i… verdadera.

Breçol de vida i horta, que enchisera,
al moro captivares lo seu cor,
per tu donà sa sanc, sa vida i or,
des de lo blau del mar fins a la serra,
per ser símbol d’amor, goig d’una terra,
que brolla al vent d’un cor, feta una flor.

Enric Vicent Almero i Zanón

*** 

“… I GLÒRIA”

¡Ni te nomene…!

Arrere pensaments d’incert futur,

de dol per un present que nos fustiga,

d’agror i d’impotència que ens consum

i gira del revés la nostra vida.

‘Pandèmic i invisible’, sens pietat

ens vols esclavisar en ton deliri.

Ya veus que hui, t’ignore i alce el cap

mirant al cel fugint del teu domini.

Aixina me delecte de l’albor,

blancor que pinta l’ànima en respecte

el Gran Dia en Valéncia, el més gloriós,

enguany… trist i enredrat d’atípic repte.

Mes, cap motiu podrà trencar el fil

que nugue el meu fervor, passió que espleta

i lligue lletra a lletra en vers sentit

lloant-te ben de cor… ¡Real Senyera!

La glòria Gran Senyera et presidis,

narrada i historiada i exalçada

mes hui te vullc parlar en veu subtil

d’enyor i fer-te un cant a l’esperança.

¿M’escoltes…?

Somie en eixe dia en que, entre trons

de salves i les notes reiterades

de l’Himne vas baixant poquet a poc

des del balcó en silenci d’homenage.

Trencant-se este en ardents aplaudiments

quan ya, sense inclinar-te i arborada

mamprens en provessó nostres carrers

rebent al teu pas vítols de lloança.

Seguint-te en la mirada et veig passar

per Sant Vicent, la Plaça la Reina.

Somie que vas a la Catedral

tal com la tradició diu d’esta festa.

De nou, seguint fixat recorregut

ya pel carrer La Pau fins el Parterre

un atre acte entranyable i cóm no, august,

aviven el meu cor glatint d’afecte.

Les hores imparables van furtant

el temps d’enaltiment que s’assossega.

Famílies al complet van al teu pas

enfites d’emoció que el goig festeja.

El sol la pell nos besa complaent.

Loading...

Senyeres en les mans al vent li ballen

marcant la melodia del regrés

en notes de nostàlgia que t’aclamen.

La pólvora serà lluent fermall

d’aromes valencians i de conquestes,

de glòries, tradicions i caminars

cap a un destí de pau i honor per sempre.

¡Ai, Real Senyera…!

Desperten llagrimosos els meus ulls,

plorosos per tan trista i fosca albada.

Enguany conjugarem distint discurs

encara que igualment acompanyada.

El cor dels valencians u per u ¡tots!

farem la provessó pero… distinta,

units t’aclamarem rendint-te honors

i en ta casa serà nostra visita.

Mes, front l’adversitat d’estos moments

creem la teua ajuda necessària

puix junts demostrarem baix els teus plecs

la força que pot tindre nostra Pàtria.

El Nou d’Octubre, gran celebració

i, punt d’inici d’esta escaramussa,

de nou sigues ¡Penó Conquistador!

guanyem-li el pols trobant la nostra cura.

Mudem esta folia que en vivim,

curant desaforat capitalisme,

fer pau en la natura és fi precís

i que l’amor, respecte… junts caminen.

¡Gràcies Real Senyera!

¡Vixca nostra Bandera!

Roser Lacruz Caplliure

 ***

LA REAL SENYERA

La llum trau els color de l’Albufera,

quan cau de la vesprada, el gran ponent.

El cel de roig i el sol groc imponent,

junt al blau que aigualós, fa la Senyera.

Colors de nostra ensenya que s’esmera

per fer recort d’història latent,

puix fon, és i serà de nostra gent,

en nostre cor, amada, la primera.

Els segles te contemplen coronada

portant-te dins del pit a foc llaurada,

mirant cap al futur en llibertat.

Flameja al vent com signe de l’honor,

d’un regne que t’admira en pur amor,

mirant-te des d’alt lo Rat Penat.

Carles Bori i Escuriet

***

JUNTS BAIX ELS PLECS DE LA NOSTRA SENYERA

Volguda ensenya nostra sobirana,

el virus malaït també t’esguita

i ens impedix fruir en eixa cita

del dia de la Pàtria Valenciana.

Pero en el 9 d’Octubre que desgrana

l’essència d’una terra que concita

una passió i orgull que és infinita,

el poble que t’admira s’engalana.

Si no vore’t baixar dona corage,

tin per segur rebràs just homenage

de tots els bons naixcuts conciutadans,

perque tindràs de forma virtual

provessó per històrica i Real

¡mes siga dins del cor dels valencians!.

Josep Ferran Gil i Navarro

 *** 

EL MEU NOU D’OCTUBRE

Orgull de que em recórrega les venes,

la sanc que en estos versos fa esclafit,

que en vers de glòria, música i encant,

i goig, dins me rebull i m’ompli el pit.

Arriba en taciturna primavera,

pintant de vius colors el paraís,

que deixa arrere dies de calina,

i guarda les delícies de ses nits.

Que té el blau de la mar en el seu lema,

el groc intens del sol on troba espill,

i el roig més viu que s’haja vist en sigles,

que crida i acapara els cinc sentits.

Deixeu-me que vos diga en sensacions,

allò que intensament m’arriba a mi,

que fa fermosa gala en nostra lluna,

i arrastra d’eixa perla el seu enchís.

No dorm els dies de pacient espera,

s’encontra per les places o els camins,

ni es gita en qualsevol que en ombra obscura,

la ma li estenga bruta de tarquim.

La meua festa és pura i sobirana,

és mare de les festes i adalit,

del cor i de la terra valenciana,

i tot bon valencià la porta dins.

I aixina com ningú oblida a una mare,

no es pot tampoc deixar caure en l’oblit,

la brisa que acaricia el bell silenci,

l’olor gràcil que entrega el fi gesmil.

La feu Nostre Senyor plena de gràcies,

immensament preciosa en grans jardins,

que en mig les riberes al crepúscul,

encenen de l’Edén el bell tapís.

Ya van eixint les gents cap al carrer,

el Regne s’engalana i relluïx,

ya va arribant el dia del festeig,

i ya van els balcons donant avís.

Es veuen en tropell els afalacs,

i tot fester partícip els fruïx,

puix torna la Senyera a regalar,

l’honor de convertir-se en paladí,

que deixa en esta mínima expressió,

d’allò que es commemora i conta el fil,

l’honor que sent quan parle de qui soc,

l’honor que sent també quan dic d’on vinc.

Quan ya no sé si parle de Valéncia,

dels seus pobles, virtuts o dels seus fills,

o faig la reverència ad eixa història,

per ser tot lo que inclou el meu festí.

I encara que no siga Nou d’Octubre,

l’orgull mereix que el poble llance el crit.

Mes, veja el món sancer este llinage,

de pàtria, fe i amor… en Sant Donís.

Donís Salvador i Chàfer

*** 

UN NOU D’OCTUBRE DIFERENT.

En any de sofriment i de dolor,
els valencians, amant les tradicions,
traurem a les finestres i als balcons
la Senyera Real, la tricolor.

Que porta baix la mar, la sanc i l’or
de nostra terra, bells i grans racons,
recull d’alba de trenc i d’emocions
omplint al que la veu, el cor d’amor.

En este Nou d’Octubre dos mil vint,
en tanta prohibició que estem sofrint,
tindrem que demostrar valenciania.

¡Deixem d’estar la gent acomplexada!
¡Alcem al blau del Cel la Coronada
tornant la nostra nit claror de dia!

Isidre-Vicent López Cruz

*** 

POEMA A LA REAL SENYERA

 

Tres colors i un sentiment

d’amor per nostra senyera,

d’un poble que te venera

com a símbol més podent.

Te varen fer diferent

-pel nostre caràcter brau-

coronan-te sobre blau,

puix només el groc i el roig

no nos permeten el goig

de ser lliures, viure en pau.

Xavier Salvador i Chàfer

*** 

A LA NOSTRA SENYERA

Versos escric a nostra Senyera,

versos d’enardiment,

versos que manifesten al vent

quant ad ella es venera.

Els seus brodats d’or al cel flamegen

mostrant en tot l’honor

una rica història, tesor

que certs veïns envegen.

Emblema és d’un poble que vol viure

treballant, creant, lliure,

puix som valencians.

¡Senyera!, penó de la victòria

que a Valéncia portarà a la glòria

¡units com a germans!

Ramiro Gómez i Jiménez

*** 

TOTS A UNA VEU

Valéncia, ya s’acosta el temps promés
d’alçar les veus negant farses i tretes.
D’uns juges de fals pleit i ànim confés,
amics rebordonits de les desfetes.

Mes ya és l’hora, d’instar el crit d’un clam
fet des de l’evidència més palpable,
que nos done la força del lligam
nugat en l’argument sòlit i estable.

I en lo cor la Senyera per bregar,
als peus de sa corage i forta espenta.
¡ Vingau ya, Valencians a lluitar!
i fer del cau fugir a qui nos tenta.

Valéncia, Mare Pàtria d’un deler,
passió que unix als fills d’un poble digne.
¡ Alçat ya !, del fugaç somi albixer,
i fes gran, un present despert i insigne.

Que mai dorga en l’oblit el ser i el som
d’un poble ple d’història, que demana;
l’unió d’un ferm futur que en dur aplom
nos porte al cor… ¡ la Pàtria valenciana !

Joan Josep Serra i Martí

*** 

POEMA A LA REAL SENYERA

Símbol gloriós que agermana,

acovilant fins als orps

que han cegat tots eixos corps

que nos du la tramuntana.

La Senyera Valenciana

hui proclama als quatre vents

el grapat de sentiments

del poble que no es doblega,

puix fuig d’aixar en la brega

contra marors vehements.

Manuel Lagardera i Ramis

*** 

A LA NOSTRA REAL SENYERA

És hora de mirar Nostra Senyera;

¡Símbol de llibertat!

¡Reflex de Nostra Albufera

i l’alé de l’Unitat!

Bandera altiva i fermosa

que dus la sanc de mil guerres

i el groc i el vert d’estes terres,

¡lluint al cel orgullosa!

Baix els plecs de la Senyera

som del blau que trau la mar

i una Pàtria verdadera

¡de barraques com a llar!

¡Som el poble i tu l’Emblema

far i guia del meu cor!

D’este Regne eres poema,

¡i l’amor encés en flor!

Admireu-la que és la Glòria

que en orgull tenim com far,

¡¡És la Senyera i l’Història

que defén el Centenar!!

¡¡Desperteu poble adormit

i junteu en Fe les mans

perque mai caiga en l’oblit

el tesor dels valencians!!

¡¡Vixca la Real Senyera!!

¡¡Vixca el poble valencià!!

Sito Sanchis

Be the first to comment on "Lo Rat Penat celebra el 9 d’Octubre, Día de la Comunitat Valenciana, con los poetas valencianos"

Leave a comment

Your email address will not be published.