En el acto de Exaltación de la Fallera Mayor de Valencia en el Palau de la Música
MH.- «Bona nit València i, en especial al món faller. I bona nit també al món sencer, ara que ja som Patrimoni de la Humanitat Al meu costat i juntament amb mi, estan tots els fallers i falleres de València de totes les comissions, grans i xicotetes, riques i pobres, grandioses i humils. Fallers que, como tots el que estem a l’escenari, vivim la falla des de dins i des de sempre. Acompanyeu-me, per favor, fallers i falleres de totes les comissions i ajudeu-me a fer que esta nit siga per a Raquel i per a tots una nit inoblidable…».

Susana Gisbert, mantenedora del Acto de Exaltación de la fallera mayor de Valencia, Raquel Alario. Img. informaValencia.com
Fue el saludo inicial de Susana Gisbert, mantenedora del Acto de Exaltación de Raquel Alario, Fallera Mayor de Valencia 2017, las primeras Fallas con la declaración de Patrimonio Inmaterial de la Humanidad.
Con narración de Paco Sivera, en «Un mundo para Raquel», el mundo se rinde a los pies de nuestra Fallera Mayor y nuestras Fallas. En este caso, cuatro países con el emblema de poseer ya algún Patrimonio de la Humanidad envían su bienvenida a las Fallas, y a Raquel y su Corte de Honor, y cobran vida ante ellas y ante todos los falleros y valencianos para honrar nuestra ciudad.
La compañía de danza Susana Renau ofreció a Raquel ya su Corte de Honor una exhibición con danzas de tangos argentinos, bailes árabes con velos de colores, saludo a la cultura china y homenaje al también reconocido Tribunal de las Aguas, que estuvo representando con una Fuente del Padre Turia formada por bailarines. Ocho bailarines simbolizaron las acequias que riegan Valencia, mientras en el centro otro terminó adoptando la posición del elemento principal de la fuente situada en la plaza de la Virgen, con un cuerno de la abundancia en la mano. Danzas de todo el mundo que se acercaron hasta el Palau de la Música de Valencia.

El Ballet Susana Renau entusiamó al Palau/Img.informaValencia.com
Antes, Raquel Alario, como es tradicional, llegó en un coche de época acompañada por el concejal de Cultura Festiva, Pere Fuset, al son de las notas de la escuela de tabal i dolçaina de la Junta Central Fallera, siendo fue recibida en el Palau por el alcalde de Valencia, Joan Ribó y el concejal Fuset, con traje clásico de torrentí azul, con fajín de presidente de la Junta Central Fallera en color rojo, a juego con la redecilla de la cabeza. Raquel lucía espléndida, bellísima, con espolín rojo Toscana, confeccionado por la fábrica sedera de Garín.

Raquel Alario, Fallera Mayor de Valencia /Img. informaValencia.com
«Quantes vegades no haurem estat al nostre llit somniant este moment, i pensant que no mai seria possible… No és així, Raquel? Quantes vegades no haurem imaginat com seria estar en este mateix escenari, davant de tota Vàlencia? Quantes vegades no hem vist l’Exaltació al sofa de casa o al pati de butaques, i hem pensat com se sentirien les protagonistas, i hem desitjat estar en el seu lloc?
Vos confesse que, per la meua part, has sigut milers de vegades. Poder estar ací era la il·lusió de la meua vida, i fer-ho per exaltar Raquel, una persona i una fallera meravellosa, encara ho és més. Un veritable privilegi que no oblidaré mai en la meua vida i per això no puc deixar de donar les gràcies», reconocía la fallera mantenedora Gisbert.
También preciosa asistía atenta a todo la Fallera Mayor Infantil, Clara Parejo, con traje seda de azul con metal en plata. Arropándola, su Corte de Honor, inmaculadas, con trajes en tonos rosa, celeste, amarillo, malva, verde agua y naranja.
Un momento entrañable llegó cuando Sélica Baixauli y Rubén Monllor, que compartieron reinado con Raquel Alario en la comisión Fernando el Católico-Ángel Gimerá, ejercieron de pajes y portaron la banda y pusieron el cojín a los pies de la fallera mayor de Valencia.
Y la mantenedora llenó de emoción a Raquel y a toda la sala: «…Abans t´he dit que ocupar la teua cadira va ser l´altra de les il·lusions de la meua vida. Però, reconec que no sé si en seria capaç. I, en qualsevol cas, no de la manera que tu estàs fent-ho ni de la que ho seguiràs fent, encara amb més força, a partir d´ara. Eixa forma que, de segur, ha sigut un dels factors essencials perquè a partir d´enguny, la nostra festa siga Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Perquè no en prodrien tindre una millor, d´ambaixadora, que Raquel. Els vestits, les seues joies, el pentinat que més d’un maldecap dóna, el somriure permanent, no són res més que la superfície. Davall hi ha preparació, el treball, el coneixement de la nostra cultura i del nostre patrimoni I, sobretot, un cor faller que se n’ix del teu cos. Dels fallers de veritat. Dels que viuen les falles els 365 dies de l´any».

La compañía de danza Susana Renau ofreció un homenaje a la cultura árabe/Img.informaValencia.com
«El cor de Raquel es de color faller, però és que no podia ser d’una altra manera. La seua germana bessona, la seua germana major i els seus pares pertanyen a la falla, com ella. Juntament amb ella han viscut ofrenes, cercaviles, presentacions, i ho seguiràn fent. En el cas del seus pares, Arturo i Isabel, a la Safor natal no visqueren amb tanta intensitat la nostra festa. Però, el virus faller és molt potent i ningú torna a ser igual una vegada ha estat exposat a la seua infecció. Més encara si hi ha un factor genètic, com passa en el cas de Raquel. I eixe factor genètic té un nom: l’herència de la iaia Lolita, que té un seient de preferència al cel faller, des d’on està gaudint este acte com ninguna altra persona. Ella va anar-se’n allà el mes passat, després d´assegurar-se que la seua benvolguda néta era ja la reina de tots els valencians. Des d’allí continua teixint amb les seues agulles màgiques i el seu fil d´or perquè hui siga un dia perfecte. Si callem, de segur que podrem escoltar el seus aplaudiments, mentre es recorda d’aquell primer vestit de fallera que va fer per a Raquel quan ella i la seua bessona només tenien mesos de vida», resaltó Susana, repasando la trayectoria fallera de la familia Alario.

El castillo de Vulcano cerró el Acto de Exaltación /Img. informaValencia.com
El Himno Regional ponía el broche final a una gran noche fallera. Todavía quedaba una sorpresa por desvelar, la de la soprano Mónica Bueno, del Cor de la Generalitat, que deleitó a los presentes para cerrar la Sala Iturbi con su voz en directo.
La pirotecnia «Vulcano» fue la encargada de poner el punto final al acto de Exaltación de Raquel Alario y su Corte de Honor. Como manda la tradición, y siempre que las condiciones meteorológicas así lo han permitido, tras finalizar el acto, los fuegos artificiales inundaron de luz y color los jardines del Palau de la Música. Raquel fue la encargada de accionar el disparador que ha dado comienzo al castillo.
Un punto y final que abre un reinado de 12 emocionantes meses para Raquel. Esto no hecho más que empezar para la Fallera Mayor de Valencia, preludio de un año de arte, de luz y color, de olor y estruendo de pólvora. Son las Fallas de Valencia, Patrimonio Inmaterial de la Humanidad.
Be the first to comment on "Raquel Alario vive su primera noche mágica de las Fallas de la Humanidad"