El desfile de la victoria

Joan Benet Rodríguez

El pasado sábado día 23 de este trágico abril de 2016, vivimos lo que bien podríamos llamar “El desfile de la victoria”, pero no nuestra.

Tradicionalmente entidades que ganaron la calle con sus acciones y partidos políticos valencianistas, habían tenido “a raya” a todo el pancatalanismo que venía desde la Comunidad vecina al norte de Castellón, e incluso habían sabido y podido contener los brotes catalanistas que iban surgiendo desde el seno del entresijo valencianista, pero la desunión de este movimiento y el fuerte apoyo económico, logístico, humano y en todos los sentidos que el movimiento catalanista ha tenido y la unión de este, ha llevado a que nuestras instituciones de poder estén dominadas y regidas por personas que no tienen de valenciano ni el nacimiento.

Pero claro, el movimiento catalanista amparado por las instituciones públicas, por las asociaciones y entidades más radicalmente catalanistas y por algunos partidos políticos de la misma cuerda, ha hecho que día a día, y desde que comenzaron a venir los primeros catedráticos catalanistas a la Universidad de Valencia allá por la década de 1960, se haya afianzado de una manera impresionante, pues supieron introducirse bien donde les interesaba hacerlo, que fue el Sistema Educativo entre otros lugares, para que pasados unos años, todo el dinero que estaban utilizando en cambiar la historia de Valencia, que a su vez es parte de la historia de España, repercutiera en tener una legión de catalanistas salidos de todas partes y educados en un ambiente catalanista aún más férreo que en la propia Cataluña.

Tan sólo hay que pasar a nuestras Facultades para respirar el ambiente que allí hay, coronando ese ambiente las màrfegas que cuelgan de tanto en tanto en la fachada de la Facultad de Filología, y que ahora están ampliando su campo de acción a las Torres de Serranos.

Así, como continuación a la hoja de ruta que tienen marcada y amparados por la gran labor catalanista que está realizando el Consistorio valenciano, este pasado 23 de abril, venidos gran parte de los asistentes de fuera de Valencia, un gran número de personas que llegaron a llenar calles y posteriormente la Plaza de Toros, realizaron una manifestación, que bien podría parecerse a los Desfiles de la victoria, que se realizan por “Justo Derecho de Conquista”…

Pero lo que estas personas no saben o no quieren saber, es que si miras la historia, nunca han ganado los “malos”, y en esta ocasión esos malos son los pancas, que son los que nos quieren robar hasta el aire que respiramos.

Así, mientras que los ojos de un valenciano y valencianista estén abiertos, hay esperanza, y la esperanza es lo último que se pierde, y tarde o temprano dentro de las filas valencianistas, surgirá ese nuevo Palleter que al grito de “Un pobre Palleter le declara la guerra a…!, nos liberará de este yugo catalanista que sufrimos a día de hoy.

 

El desfile de la Victòria

Loading...

El passat dissabte dia 23 d’este tràgic abril de 2016, vivim lo que be podríem nomenar “El desfile de la victòria”, pero no nostra.

Tradicionalment entitats que guanyaren els carrers en les seues accions i partits polítics valencianistes, havien tingut “a ralla” a tot el pancatalanisme que venia des de la Comunitat veïna al nort de Castelló, i inclús havien sabut i pogut contindre els brots catalanistes que anaven sorgint des del sí de l’entrevill valencianiste, pero la desunió d’este moviment i el fort recolzament, llogístic, humà i en tots els sentits que el moviment catalaniste ha tingut i l’unió d’este, ha dut a que les nostres institucions de poder estiguen dominades i regides per persones que no tenen de valencià ni el naiximent.

Pero clar, el moviment catalaniste amparat per les institucions públiques, per les associacions i entitats més radicalment catalanistes i per alguns partits polítics de la mateixa corda, ha fet que dia a dia, i des de que començaren a vindre els primers catedràtics catalanistes a l’Universitat de Valéncia allà per la década de 1960, s’haja afiançat d’una manera impressionant, puix saberen introduir-se be a on els interessava fer-lo, que fon el Sistema Educatiu entre uns atres llocs, per a que passats uns anys, tots els diners que estaven utilisant en canviar l’història de Valéncia, que a la mateixa vegada és part de l’història d’Espanya, repercutira en tindre una legió de catalanistes eixits de totes bandes i educats en un ambient catalaniste encara més férreu que en la pròpia Catalunya.

A soles hi ha que passar a les nostres Facultats per a respirar l’ambient que allí hi ha, coronant eixe ambient les màrfegues que pengen de tant en tant en la frontera de la Facultat de Filologia, i que ara estan ampliant el seu camp d’acció en les Torres de Serrans.

Aixina, com continuació al full de ruta que tenen marcat i amparats per la gran llabor catalanista que està realisant el Consistori valencià, este passat 23 d’abril, vinguts gran part dels assistents de fòra de Valéncia, un gran número de persones que arribaren a omplir carrers i posteriorment la Plaça de Bous, realisaren una manifestació, que be podria paréixer-se als Desfiles de la victòria que es realisen per “Just Dret de Conquista”…

Pero lo que estes persones no saben o no volen saber, és que si mires l’història, mai han guanyat els “roïns”, i en esta ocasió eixos roïns són els panques, que són els que mos volen furtar fins a l’aire que respirem.

Aixina, mentres que els ulls d’un valencià i valencianiste estiguen oberts, hi ha esperança, i l’esperança és l’últim que es pert, i tart o pronte dins de les files valencianistes, sorgirà eixe nou Palleter que al crit de “Un pobre Palleter li declara la guerra a…!, mos lliurarà d’este jou catalaniste que sofrim a dia de hui.

@@Joan_Benet_rv

Be the first to comment on "El desfile de la victoria"

Leave a comment

Your email address will not be published.