25 d’abril

Joan Benet Rodríguez i Manzanares

Hi ha dies que queden gravats en la memòria colectiva com dies en els que s’ha de recordar, festejar o commemorar alguna cosa, alguna data, algun event, i mosatros, els valencians, tenim una data en la que commemorar, que no celebrar, un fet històric ocorregut el dia 25 d’abril de 1707.

L’Archiduc Carles comença a vore’s verdaderament en desventaja contra el seu rival, James  Fitz-James, en la Guerra de Successió al tro d’Espanya, i es veu obligat a retirar-se a Madrit, pero poc despuix, les tropes austracistes són derrotades pel primer duc de Berwick el 25 d’abril de 1707, deixant a l’Archiduc d’Àustria, fòra de tota possibilitat de convertir-se en el nou Rei d’Espanya, el qual pertanyia a la Dinastia dels Àustria. Aixina Felip V, del qual està penjat un quadro boca avall en el museu de l’Almodí de Xàtiva, per manar cremar este ciutat el dia 19 de juny, passà a ser Rei d’Espanya, iniciant aixina la Dinastia dels Borbons de França en Espanya.

La ciutat de Valéncia fon pressa el dia 12 de juny i el 29 del mateix mes foren aprovats els Decrets de Nova Planta, pels quals, al Regne de Valéncia se li abolien els seus Furs.

Darrere d’esta llaugera classe d’història dec dir que hagué un grup de persones, braves, lluitadores i fidels als seus ideals i al que per ad ells devia ser el seu rei, l’Archiduc d’Àustria. Estos valents hòmens foren els Maulets, els quals moriren lluitant pels seus ideals i donant fins a l’última gota de la seua sanc pels mateixos… encara que l’història dictà que foren els botiflers, els partidaris de Felip V els que guanyaren la guerra.

Per això, com citava al principi d’este artícul, el dia 25 d’abril els valencians no tenim res que celebrar, puix fon el desencadenant pel qual deixàrem de ser un regne que contava en una història cristiana de 469 anys, pero que ya des de 1011 estava constituït com a regne Taifa.

Pero pel contrari, sí que tenim molt que commemorar, puix lo que commemorem és la valentia d’uns hòmens, els Maulets, que ho donaren tot pel seu rei, per la seua pàtria, pels seus ideals, configurant-se com els adalits del moviment valencianiste a la mateixa vegada com eixa meta a conseguir per cadascú dels que participem del moviment valencianiste, tenint ad estos grans hòmens i guerrers com a image en la que mirar-mos, i guia que seguir, per a que mai se mos oblide que encara que el nostre destí siga el de no guanyar, no podem deixar que ningú vinga a chafar la nostra terra, la nostra cultura, les nostres tradicions, els nostres clàssics lliteraris, la nostra identitat i que com ells ho feren en 1707, mosatros ho hem de fer en l’época que mos ha tocat viure. ¡Sempre Maulets!

25 de abril

Loading...

Hay días que quedan grabados en la memoria colectiva como días en los que se ha de recordar, festejar o conmemorar alguna cosa, alguna fecha, algún evento, y nosotros, los valencianos, tenemos una fecha en la que conmemorar, que no celebrar, un hecho histórico acaecido el día 25 de abril de 1707.

El Archiduque Carlos comienza a verse verdaderamente en desventaja contra su rival James Fitz-James, en la Guerra de Sucesión al trono de España, y se ve obligado a retirarse a Madrid, pero poco después, las tropas austracistas son derrotadas por el primer duque de Berwick el 25 de abril de 1707, dejando al Archiduque de Austria, fuera de toda posibilidad de convertirse en el nuevo Rey de España, como fue propuesto por la Casa de Austria, al morir sin descendencia Carlos II de España, que pertenecía a la Dinastía de los Austria. Así Felipe V, del cual cuelga su cuadro boca abajo en el museo de l’Almodí de Xàtiva, por mandar quemar esta ciudad el día 19 de junio, pasó a ser Rey de España, iniciando así la Dinastía de los Borbones de Francia en España.

La ciudad de Valencia fue tomada el día 12 de junio y el 29 del mismo mes fueron aprobados los Decretos de Nueva Planta, por los cuales al Reino de Valencia se le abolieron sus Fueros.

Tras esta liviana clase de historia debo decir que hubo un grupo de personas, bravas, luchadoras y fieles a sus ideales y al que para ellos debía ser su rey, el Archiduque de Austria. Estos valientes hombres fueron los Maulets, los cuales murieron luchando por sus ideales y dando hasta la última gota de su sangre por los mismos… aunque la historia dictó que fueran los botiflers, los partidarios de Felipe V los que ganaran la guerra.

Por ello, como citaba al principio de este artículo, el día 25 de abril los valencianos no tenemos nada que celebrar, pues fue el desencadenante por el cual dejamos de ser un reino que contaba con una historia cristiana de 469 años, pero que ya desde 1011 estaba constituido como un reino Taifa.

Pero por el contrario, sí que tenemos mucho que conmemorar, pues lo que conmemoramos es la valentía de unos hombres, los Maulets, que lo dieron todo por su rey, por su patria, por sus ideales, configurándose como los adalides del movimiento valencianista a la vez que como esa meta a conseguir por cada uno de los que participamos del movimiento valencianista, teniendo a estos grandes hombres y guerreros como imagen en la que mirarnos, y guía que seguir, para que nunca se nos olvide que aunque nuestro destino sea el de no ganar, no podemos dejar que nadie venga a pisotear nuestra tierra, nuestra cultura, nuestras tradiciones, nuestros clásicos literarios, nuestra identidad, y que como ellos lo hicieron en 1707, nosotros lo hemos de hacer en la época que nos ha tocado vivir. ¡Siempre Maulets!

@Joan_Benet_rv

Be the first to comment on "25 d’abril"

Leave a comment

Your email address will not be published.